phys.org
Molts insectes són coneguts per a la seva importància com a bioindicadors. La Núria Verdeny, la nostra especialista en ecologia, ens presenta el primer d'un conjunt d'articles on ens parlarà de la utilitat de la nostra abella com a bioindicador.
Els bioindicadors
són espècies o grups d’espècies que tenen una amplitud estreta de nínxol
ecològic, és a dir, que tenen tolerància a una petita gama de condicions
ambientals. Per això, podem saber que, quan l’espècie està present indica la
presència de determinats paràmetres del medi ambient, ja siguin positius o
negatius.
L’ús d’indicadors
biològics data de principis de segle XX, quan dos treballadors alemanys van publicar
un article sobre l’ús de macroinvertebrats per avaluar la qualitat de l’aigua i
determinar el grau de contaminació dels rius. Però no va ser fins a mitjans de
segle quan es van començar a utilitzar els bioindicadors per avaluar el grau de
contaminació ambiental.
Les característiques
que hauria de complir un bioindicador són les següents:
-
Presència de l’espècie, o possibilitat
de disposar-les, en l’ecosistema que es vol estudiar.
-
Elevat nombre d’individus.
-
L’espècie utilitzada ha
d’estar exposada en un ambient on hi pugui haver el contaminant que es vol
estudiar.
-
Depenent del que es vulgui
estudiar s’hauran de tenir en compte altres aspectes com: el període de vida de
l’individu, la seva posició en la cadena alimentària, l’àrea de dispersió o
d’abast de l’espècie.
Les abelles
mel·líferes compleixen aquests requisits i han estat i són utilitzades com
a bioindicadores de certs contaminants presents en l’ambient:
-
Són sensibles a determinats contaminants.
-
La seva manipulació és
relativament fàcil. Les pràctiques apícoles faciliten la seva cria, assegurant
un nombre elevat d’individus per al mostreig, així com el seu transport i mobilitat.
-
L’abella està altament
exposada al seu entorn natural gràcies a la seva morfologia (cos cobert de
vellositat que facilita la captura de substàncies) i la seva etologia:
o
El seu radi d’acció mitjà és
de 3 a 5 km, per tant tenen un ampli abast de mostreig
o
Cada abella fa uns 15 vols al
dia
o
Entra en contacte amb
diferents ambients: aire, aigua, sòl, vegetació.
-
Per al que fa als requeriments
biològics les abelles tenen una elevada capacitat reproductiva (800-2000
individus/dia) i el seu període de vida curt (30-40 dies) fa que la colònia
estigui en constant renovació.
Aquests trets converteixen a les abelles
en unes aliades per al monitoreig ambiental, una tècnica d’avaluació que
fa possible determinar el impacte de la contaminació sobre els éssers vius, a
diferència dels mètodes tradicionals, que avaluen la part abiòtica (aire,
aigua, sòl).
La idea d’utilitzar l’abella mel·lífera
com a bioindicador data de 1935, quan j. Svoboda va pensar que aquest insecte
podria donar-nos dades importants sobre el impacte ambiental de determinades
indústries. Però no va ser fins després de 25 anys, quan es va publicar el seu
estudi, que es va demostrar que les abelles podien servir per al monitoreig
ambiental. A partir dels ans 70s, l’ús de les abelles mel·líferes per l’anàlisi
de la contaminació ambiental va incrementar de forma considerable, produint-se
un gran boom en la seva utilització,
després de l’accident nuclear de Txernòbil, el 1986.
Actualment, les abelles
són utilitzades per detectar diferents paràmetres com metalls pesats,
pesticides o elements radioactius, a través de les taxes de mortalitat de les
abelles o mitjançant els residus presents als seus cossos (abelles i larves) o
als productes del rusc (mel, pol·len). Tant mateix, els estudis sobre les
abelles com a bioindicadors es continuen realitzant per perfilar i actualitzar
la seva important funció en el monitoreig ambiental.
En properes publicacions
faré referència concreta, d’una banda, als efectes directes dels contaminants
en les abelles adultes i, d’altra banda, a les evidències de contaminants en
els productes del rusc.
Bibliografia
consultada per l’article:
http://academic.uprm.edu/dpesante/docs-apicultura/monitoreo-ambiental.pdf
http://www.culturaapicola.com.ar/apuntes/revistaselectronicas/apiacta/PORRINI.PDF
