healthenlightenment.com
Les abelles es mouen
per gran diversitat d’ambients i entren en contacte amb diferents substàncies
que acaben portant al rusc com pol·len, nèctar o aigua. Es veuen exposades al
factor del risc i, tot i que no presenten taxes de mortalitat anòmales, ens
donen la informació a través dels seus residus.
Analitzem, doncs, les
diferents substàncies contaminants que es poden identificar amb alguns dels productes
del rusc.
D’una banda, el pol·len, tal i com demostren diferents
estudis, és l’indicador més eficient per la contaminació atmosfèrica de partícules nuclears i va ser altament
utilitat quan es va produir l’accident a Txèrnobil. Després de la desafortunada
catàstrofe nuclear al Japó, l’anàlisi del pol·len podria ser novament usat per a
valorar la presència de radioactivitat en zones allunyades del focus de
contaminació.
D’altra banda, la cera és bona indicadora per a
substàncies liposolubles com poden ser els acaricides sintètics.
Finalment, la mel és indicadora de compostos solubles
en el nèctar i ha estat usada com per a monitoritzar una gran varietat de
contaminants, incloent els metalls pesants, la radioactivitat a baixos nivells
i pesticides. A més a més, la mel és l’indicador més adequat de contaminació de
diòxid de sofre, degut a l’afinitat de la mel al SO2.
Els metalls pesants, tals com el cadmi, el
plom, el níquel o el zinc, provinents sobretot de les activitats industrials, tenen
la característica de bioacumular-se, és a dir, entren a formar part dels cicles
biològics, de la composició dels sistemes naturals. Hi ha estudis realitzats a
diverses parts del món que demostren o indueixen a que la mel pot ser una bona
indicadora per a avaluar els metalls pesants en l’ambient. Sempre, però, a part
de considerar les concentracions trobades en els estudis, s’han de valorar els
factors ambientals (pluja i vent que poden diluir la presència dels metalls pesants),
les estacions de l’any o l’origen botànic de la mel (les plantes que tenen les
flors més obertes estan més exposades als contaminants).
Tot això és corroborat
per investigacions realitzats en diferents parts del món. A Romania, estudis
realitzats el 2005 van ser usats per a valorar l’abast de la contaminació d’una
determinada font de metalls pesants. I és que, tal i com demostren, també,
estudis egipcis, l’anàlisi de la mel reflecteix la quantitat de metalls pesants
que es troben a les plantes de les zones freqüentades per les abelles i s’hi
observa clarament el traspàs dels metalls pesants des del sòl fins arribar a
formar part de la mel.
Aquesta monitorització
ja està essent utilitzada en casos pràctics, com és el cas d’una experiència alemanya que utilitza la
mel de les abelles per a mesurar els metalls pesants en l’ambient, a l’aeroport
de Düsseldorg.
Finalment, concloure
que, tant els estudis directes com indirectes, tal i com apunten els
investigadors sobre aquesta temàtica a Bolonya, es poden complementar per tal d’obtenir
una informació més complerta.
Bibliografia consultada per l’article
