Un dels indicis m茅s antics de l'exist猫ncia d'algun tipus
d'abella, pertany al Cretaci Inferior, al voltant de fa 130 a 100 milions
d'anys, a Sib猫ria, on s'han trobat restes de pol∙len de con铆feres al tracte
digestiu d'himen貌pters fossilitzats, la qual cosa a m茅s constata que llavors ja
existia certa relaci贸 de depend猫ncia entre els insectes i les esp猫cies
vegetals.
No 茅s gens f脿cil concretar amb exactitud quan van apar猫ixer
les abelles al nostre planeta. L'ambre, resina f貌ssil transparent de color
groc, procedent de les con铆feres del Terciari, ha conservat algunes restes, a
varis llocs del m贸n, que han perm猫s situar algunes esp猫cies d'abelles primitives,
en fa uns 80 milions d'anys segons public脿 Butler.
Segons aquest autor, sembla que l'abella evolucion脿 a
partir d'alguna vespa solit脿ria al sur del continent d'脌sia. Aquesta vespa,
s'organitz脿 en col貌nies per tal de sobreviure a condicions ambientals dif铆cils.
Amb el pas del temps, aquestes societats d'abelles s'estendrien als altres
continents.
A Rubielos de Mora (Terol) i a Ribesalbes (Castell贸),
s'ha trobat ambre procedent del Mioc茅, de fa uns 20 milions d'anys, amb
himen貌pters com la ra莽a d'abella Apis aquisextana, esp猫cie que tamb茅 s'ha
identificat a alguns indrets de Fran莽a en els f貌ssils que all铆 han aparegut. La
conclusi贸 a la qual arriben diferents historiadors 茅s que les abelles
organitzades ja en eixams, viuen a la Terra des de 600.000 anys enrere, molt
abans d'apar猫ixer l'esp猫cie humana, calculada en 130.000 anys, per貌 el m茅s
probable 茅s que els hom铆nids de fa 3 o 4 milions d'anys ja aprofitaven la mel
en la seva alimentaci贸.
Autors: Miguel Blanes
