2021

BONES PRÀCTIQUES



 Treballar profilàcticament amb les abelles suposa avançar-nos a la malaltia, tot jugant amb un bestiar més resistent i vigorós, fet que ens acabarà premiant amb una collita molt més generosa.

PER UNA BONA TERAPÈUTICA



La terapèutica apícola ha de partir de l'ús de productes farmacològics legals, doncs són l'única garantia d'aconseguir una seguretat alimentària en els productes derivats de les abelles. Cal doncs la seva certificació veterinària, defugint d'aquells productes artesanals o derivats d'altres espècies animals. Recorda que un mal ús o abús dels tractaments pot provocar l'aparició de resistències, residus tòxics i alteracions en la flora intestinal de les abelles. 

Imatge: shibreqah.net

CONSANGUINITAT


 
Molts apicultors no entenen la predisposició a eixamenar de les seves abelles. De fet és un procés que un cop engegat, difícilment es pot aturar, essent una migració poblacional que preocupa. L'explicació té una base biològica sòlida, doncs les abelles detecten excessiva cosanguinitat entre els seus conciutadans, buscant una migració genètica que n'afavoreixi la disseminació.

Aquest fenomen es compensava amb l'existència de colònies silvestres, doncs eren poblacions que fàcilment eixamenaven i generaven poblacions migratòries que afavorien l'intercanvi de gens entre les variants d'una mateixa espècie d'abelles. Cal doncs afavorir la renovació de reines, tot controlant la seva longevitat i origen genètic. 

ALIMENT CONTINUAT I DE QUALITAT


 

En l'arrencada primaveral de les colònies és bàsica una alimentació continuada de les nostres joves abelles. Els eixams recollits acostumen a tenir poques reserves, i les pluges continuades i fredes poden esquilmar ràpidament les seves fonts de sucres i proteïnes. L'apicultor ha de ser generós, i buscar productes de qualitat, amb una bona proporció de sucres assimilables i vitamines, aminoàcids i minerals d'alt valor biològic. La nostra inversió es veurà recompensada amb millors rendiments productius de les nostres colònies. 

MALEÏDA COLZA


 
Aquests dies hom pot gaudir dels extensos camps de colza florida amb un groc intens que embriaga la retina. Són moltes les persones que creuen que això és natura i que les abelles són felices davant tanta pastura floral. 

És cert que les abelles treballen la colza de forma massiva i d'ella n'extreuen nèctar i pol·len, però també és cert que la riquesa d'aquestes collites no compensa el desequilibri nutricional que pateixen davant d'uns monocultius que impossibiliten la recol·lecció d'altres pòl·lens amb superior valor biològic. 

A més, si hi afegim el perill de pesticides i tot tipus de fitosanitaris presents en aquests cultius, la preuada colza esdevé un maldecap per a l'apicultura sostenible. 


COMPETÈNCIA ENTRE ESPÈCIES


 

Els apicultors estem convençuts de la bondat de les abelles i a vegades no som conscients que la nostra activitat pot ser també perjudicial pel medi ambient. L'arribada massiva de ruscs en una determinada àrea geogràfica pot condicionar la disponibilitat de nèctar i pol·len per a molts altres insectes autòctons i necessaris en les delicades xarxes tròfiques. Ser abellaire vol dir també ser sostenible i no excedir la càrrega ramadera d'un ecosistema. 

NECESSITATS PROTEÍNIQUES



L'arribada de la primavera implica la necessitat de potenciar la recol·lecció de pol·len dins la colònia. El pol·len és l'aliment proteic de les larves, un component plàstic que farà possible el desenvolupament dels teixits de les larves. És per això que cal oferir a les nostres abelles uns espais amb bona qualitat botànica, a fi de garantir un bon creixement dels immadurs. 

 

LA RECOL·LECCIÓ DEL POL·LEN


 

El pol·len és un aliment molt important per a les abelles i a vegades els apicultors abusen de la seva recol·lecció amb els caça-pòl·lens. Cal que penseu que el pol·len és la font proteica de les larves que estan a punt d'iniciar el camí de la metamorfosi. Un davallada en els seus requeriments plàstics pot conduir a processos de malnutrició i de mort prematura, així com malalties oportunistes com la micosi i la loque americana. Per tant, podeu recollir pol·len però no de forma continuada, o sigui dos dies per tu, dos dies per mi... i vigilar si és o no suficient. 

TENEN FRED LES ABELLES?


 

Alguns apicultors es pregunten si les abelles pateixen amb les nevades... la veritat és que no. De fet, la majoria d’animals són molt resistents al fred i són capaços de resistir llargs períodes de baixes temperatures, només cal una condició: un bestiar ben gras. Sigui com sigui, els greixos seran reservoris energètics a llarg termini i les abelles seran capaces de convertir el rebost mel·lífer de glúcids immediats en lípids futuribles, tota una garantia per arribar en condicions a la propera primavera.

GTR


 

Ja comença un nou any i com cada gener-febrer cal actualitzar els censos dels nostres ramats d’abelles. Aquest any però, hi ha la novetat del GTR (Gestió Telemàtica Ramadera), una aplicació on-line del Departament d’Agricultura i Ramaderia que et permetrà actualitzar censos sense necessitat d’assistir personalment a la teva oficina comarcal. L’actualització obligatòria continua essent com a mínim un cop l’any, però la versió telemàtica ho farà tot molt més fàcil. Bona feina!!!

LLUITA CONTRA LA VELUTINA


 

La lluita contra la Vespa velutina cal que combini sempre dos elements: per una banda els xarops i per l'altra els protectors de trescadors. Pel que fa als xarops, la barreja de suc de nabius i cervesa negra sembla ser la millor de totes. Per altra banda, els protectors buscaran donar espai de vol a les abelles, evitant així el col·lapse del trescador i la inactivitat de les recol·lectores.

CAUS EN ESTRATS ARGILOSOS


 

Les abelles solitàries elaboren caus en estrats argilosos. Aquests nius de fondària escassa, tenen una cambra en el seu tram final, on es dipositaran un o pocs ous a fi de perseverar en la continuïtat de l’espècie. Realitzada la posta i assegurada la seva alimentació post-eclosió, els orificis seran bloquejats amb una mica de fang premsat.

FA FRED I JO TREBALLO


 

Els borinots, bagots, bagarros, bufaforats… i tots els noms del món (Bombus terricola) ... un meravellós insecte, de cos pilós, capaç de treballar incansablement tot i el fred que fa en un dia com avui. Increïbles i necessaris, doncs la seva tasca pol·linitzadora és insubstituïble. Sovint quan els observo, no puc resistir la temptació d’acaronar-los i gaudir per uns instants del seu exquisit pelatge. Ells, nobles i determinats, mai buscaran la confrontació, canviant de flor en un sorollós vol.