Aquest document descriu diverses malalties que afecten principalment les abelles adultes, així com intoxicacions i plagues externes. Es posa èmfasi en la importància de la prevenció, ja que molts tractaments són limitats o inexistents.
Malalties parasitàries i infeccioses
La nosemiosi (causada per Nosema apis) és una de les més importants.
- Afecta l’intestí de les abelles adultes i és molt contagiosa.
- Provoca diarrea, debilitat, menor longevitat i disminució de l’activitat.
- És típica de finals d’hivern i primavera.
- La prevenció es basa en bona higiene, alimentació adequada i condicions ambientals correctes.
L’amebiasi és menys freqüent i sovint apareix associada a la nosemiosi, afectant el sistema excretor.
L’acariosi (àcar Acarapis woodi) parasita les tràquees:
- Dificulta la respiració i impedeix el vol.
- Les abelles s’arrosseguen amb ales deformades i la colònia es despobla.
- Es transmet per contacte entre abelles.
Malalties víriques
El mal negre (virus de la paràlisi crònica) provoca:
- Tremolors, pèrdua de pèl i color negre brillant
- Alta mortalitat i debilitament progressiu del rusc
- Transmissió per contacte, afavorida per estrès, varroa i condicions adverses
No hi ha tractament específic; cal millorar les condicions i substituir colònies sensibles.
Altres trastorns
- Mal de maig: excés de pol·len ingerit per les abelles mainaderes, provocant problemes digestius.
- Diarrea o disenteria: causada per mala alimentació, humitat o mala ventilació.
Intoxicacions
Poden ser causades per pesticides, herbicides o nèctars tòxics.
- Provoquen desorientació, tremolors, paràlisi i mort.
- Poden causar desaparició massiva d’abelles recol·lectores.
- No tenen tractament; només mesures preventives (canvi d’ubicació, control de l’exposició).
Plagues i depredadors
- Aethina tumida (escarabat del rusc): destrueix la cera i contamina la mel.
- Vespa velutina (vespa asiàtica): depredador que redueix la població i l’activitat de les abelles.
Aquestes plagues poden causar grans pèrdues i requereixen control del medi i vigilància constant.
Prevenció general
- Mantenir ruscs forts i ben alimentats
- Bona higiene i desinfecció del material
- Evitar la humitat i millorar la ventilació
- Controlar moviments de colònies i material
- Seleccionar abelles resistents
En conclusió, la salut de les abelles depèn sobretot d’una bona gestió apícola i prevenció, ja que molts agents patògens i factors externs poden afectar greument les colònies.
