La pol·linització de les pomeres per part de les abelles és un procés essencial per a la formació del fruit. Quan les pomeres floreixen, les seves flors produeixen nèctar i pol·len per atraure insectes pol·linitzadors, especialment les abelles. Aquestes, ateses per l’olor i el color de les flors, s’hi acosten per alimentar-se. En cercar el nèctar, les abelles entren en contacte amb els estams, on es troba el pol·len, que s’adhereix als pèls del seu cos. Quan volen a una altra flor, part d’aquest pol·len es diposita sobre l’estigma, la part femenina de la flor. Aquest traspàs de pol·len permet la fecundació, ja que els grans de pol·len germinen i formen un tub pol·línic que arriba fins a l’ovari, on fecunden els òvuls i comença el desenvolupament de la poma.
Cal destacar que la majoria de varietats de pomeres no són autocompatibles, és a dir, no poden fecundar-se amb el seu propi pol·len. Per tant, la presència d’abelles que traslladin el pol·len d’una varietat a una altra és indispensable per a una bona collita. Sense aquesta pol·linització creuada, la formació de fruit seria molt limitada o nul·la. Les abelles, doncs, actuen com a agents essencials en l’ecosistema agrícola, garantint tant la producció com la qualitat de les pomes.
