APUNTS DE PROFILAXI

Les colònies d’abelles poden estar exposades durant tot el seu cicle biològic a diferents agents patògens capaços de provocar malalties. Tot i això, en la majoria dels casos les abelles no desenvolupen cap patologia. Aquest fet es deu principalment al vigor natural de la colònia i a un bon maneig apícola per part de l’apicultor.

Parlem de patologia apícola quan algun factor intern o extern altera aquest equilibri natural i provoca un debilitament progressiu de la colònia.

Importància de la prevenció

Les malalties de les abelles sovint s’inicien en una o poques arnes i, si no es controlen, poden propagar-se ràpidament per tot el rusc o fins i tot per altres apiars. Aquesta disseminació es veu afavorida per:

• la gran mobilitat de les abelles,

• el pillatge entre colònies,

• i les manipulacions apícoles.

Per aquest motiu és essencial identificar i controlar els factors predisponents que poden trencar l’equilibri sanitari de la colònia.

Factors clau en la profilaxi

1. Ubicació de l’apiari

La climatologia és un factor important que l’apicultor no pot controlar, però sí que pot escollir correctament l’emplaçament de les arnes. És recomanable:

• conèixer les característiques climàtiques de la zona,

• valorar l’historial sanitari de la regió,

• tenir en compte la presència i qualitat de la flora mel·lífera,

• evitar zones amb ús intensiu d’herbicides o pesticides.

2. Planificació dels assentaments

Una bona planificació ajuda a reduir riscos sanitaris. Es recomana:

• no superar aproximadament 50 arnes per apiari,

• mantenir una distància mínima d’uns 5 km entre apiars,

• evitar concentracions excessives d’abelles.

3. Orientació i entorn de les arnes

La ubicació concreta de les arnes també influeix en la salut de les colònies. L’orientació ideal acostuma a ser sud o sud-est, aprofitant les primeres hores de sol i facilitant l’activitat de vol.

Apunts en pdf