Un cop la femella solitària ha preparat la massa de provisió de pol·len i ha dipositat l'ou (o els ous), habitualment tanca la cel·la de cria. En el cas de les abelles que excaven fusta o altres cavitats, aquests tancaments també actuen com a separació entre les cel·les.
En la majoria de les abelles que nidifiquen al terra, la cel·la es clausura amb una fina capa de terra. Aquest tancament es construeix de manera espiral, i l'estructura resultant en forma d'espiral sol ser visible a la superfície interior. Aquests tancaments acostumen a ser plans o lleugerament còncaus, però en algunes espècies presenten una protuberància en forma de bec, que aparentment facilita l'intercanvi d'aire.
En alguns grups d'abelles, la primera fase del tancament de la cel·la comença molt abans que aquesta estigui completament aprovisionada. Algunes espècies construeixen un "collar" a l'entrada de la cel·la durant la fase de proveïment. Hom es pregunta si aquestes vores actuen com un dispositiu de mesura perquè, en fer les provisions, les abelles sabessin la longitud adequada de la massa de provisió, o bé serveixi com a llindar que marca l'inici del tancament de la cel·la. En caus més amples, pot formar un disc complet, amb un forat central prou gran perquè la femella hi pugui passar. Amb aquest disseny, es minimitza el temps necessari per tancar la cel·la després de la posta, reduint així l'exposició de la cel·la de cria a plagues i paràsits.
Font: the solitary bees
