Aquesta fitxa pot aportar una mica de claredat, també pel que fa a les dimensions, sobre les espècies que més comunament podem observar.
És important partir d’un pressupòsit fonamental: Vespa mandarinia NO HA ESTAT MAI CITADA A EUROPA
Potser en el futur també arribarà aquí, no ho podem saber del cert, però a dia d’avui no s’ha observat mai i les troballes més “massives” són, en gran part, atribuïbles a Vespa crabro. Tot i que aquí no hi és, molta gent està convençuda d’haver-la vista… i intentar fer-los entendre que és més probable que s’equivoquin ells abans que pensar que cap entomòleg europeu l’hagi trobada mai és sovint una feina infructuosa.
Vespa velutina, en canvi, és un vèspid realment al·lòcton i provinent d’Àsia, però la seva distribució en el sud d'Europa és encara limitada, tot i que està en expansió.
I com no recordar Vespa orientalis, el “terror mediàtic” dels últims anys. Aquesta vespa, malgrat que el nom pugui confondre, és autòctona d'algunes regions al sud d'Itàlia, però com que és una espècie termòfila —és a dir, amant de temperatures més elevades— en els darrers anys està esdevenint més comuna.
