A més de les malalties més conegudes com la varroasi o la loque americana, les colònies d’abelles poden veure’s afectades per altres patologies, paràsits i desequilibris del rusc. Moltes d’aquestes afeccions apareixen quan la colònia es debilita o quan hi ha condicions ambientals o de maneig desfavorables.
Conèixer els símptomes, les causes i les mesures de prevenció és essencial per mantenir colònies sanes i productives.
Loque europea
La loque europea és una malaltia bacteriana causada per Melissococcus plutonius. El bacteri infecta les larves a través de l’aliment que reben de les abelles mainaderes i pot provocar la seva mort en pocs dies.
La cria afectada presenta:
-
taques groguenques prop del cap,
-
pèrdua de la forma arrodonida,
-
larves toves que es descomponen ràpidament,
-
olor característica semblant al iogurt.
Les larves solen morir abans de ser operculades i la cria apareix dispersa dins del quadre. La transmissió dins la colònia es produeix principalment per les abelles mainaderes.
Poll escaiolat (micosi de la cria)
El poll escaiolat és una malaltia fúngica causada per Ascosphaera apis. El fong infecta les larves a partir d’espores presents en l’aliment.
La malaltia es desenvolupa especialment quan hi ha:
-
refredament de la cria,
-
excés d’humitat,
-
falta de pol·len,
-
desequilibri entre abelles mainaderes i cria.
Les larves mortes s’assequen i es transformen en mòmies blanques o negres, dures i fàcilment extraïbles de les cel·les.
Les colònies fortes amb bon comportament higiènic solen controlar aquesta malaltia de forma natural.
Cria ensacada
La cria ensacada és una malaltia vírica causada pel virus SBV (Sacbrood Virus). Afecta sobretot les larves joves, impedint el seu desenvolupament normal.
Els principals signes són:
-
larves amb acumulació de líquid al seu interior,
-
coloració groguenca o fosca,
-
cria irregular amb opercles rosegats,
-
larves mortes que es poden extreure fàcilment de la cel·la.
No existeix cap tractament específic. En general la malaltia desapareix quan la colònia recupera el seu equilibri.
Alteracions de la cria
No totes les anomalies en el niu de cria estan relacionades amb malalties infeccioses. Altres factors poden provocar una cria irregular o dispersa, com ara:
-
cera molt vella o negra,
-
manca d’espai al niu de cria,
-
períodes de fam,
-
calor excessiva,
-
problemes de la reina (vella o mal fecundada).
Quan es detecta una cria poc compacta és important identificar la causa real per poder corregir-la.
Mort per fam o per fred
Les colònies també poden patir mortalitat important per causes ambientals.
Fam
Es produeix quan les reserves de mel són insuficients o les abelles no poden accedir-hi. Els símptomes més característics són:
-
moltes abelles mortes dins de les cel·les,
-
absència de reserves de mel,
-
cria morta a punt de néixer.
Fred
El refredament de la cria provoca la mort de les larves, que adquireixen un color marronós o negre i apareixen sobretot als marges del niu de cria.
Arna de la cera (galleriosi)
Les arnes de la cera (Galleria mellonella i Achroea grisella) són lepidòpters que ataquen principalment ruscs dèbils o quadres emmagatzemats.
Les seves larves excaven túnels dins de la cera, destruint les bresques i danyant la cria. La presència de fils de seda i galeries és un signe clar de la infestació.
La millor prevenció és mantenir colònies fortes i material apícola ben conservat.
Malalties víriques i parasitàries
Diversos virus i paràsits poden afectar les abelles adultes.
Mal negre (paràlisi crònica)
Aquesta malaltia vírica provoca:
-
abelles negres i brillants,
-
pèrdua de pèls,
-
tremolors i incapacitat de volar,
-
elevada mortalitat davant del rusc.
El debilitament de la colònia pot arribar a ser greu si les condicions no milloren.
Acariosi
L’acariosi és causada per l’àcar Acarapis woodi, que parasita les tràquees de les abelles.
Les abelles afectades presenten:
-
dificultat per volar,
-
ales desencaixades,
-
arrossegament davant del rusc,
-
debilitament progressiu de la colònia.
Intoxicacions
Les intoxicacions poden ser causades per:
-
insecticides,
-
herbicides,
-
fungicides,
-
nèctars tòxics,
-
contaminació ambiental.
Els símptomes inclouen desorientació, tremolors, mortalitat elevada i desaparició sobtada de recol·lectores.
En aquests casos no hi ha tractament i la millor mesura és prevenir l’exposició a productes tòxics.
Plagues i espècies invasores
Escarabat petit del rusc (Aethina tumida)
Aquest escarabat pot provocar:
-
destrucció de la cera,
-
fermentació de la mel,
-
debilitament de les colònies.
Actualment no està establert a la península, però és una amenaça potencial.
Vespa velutina
La vespa asiàtica és una espècie invasora que depreda abelles adultes. La seva presència davant dels ruscs genera estrès i disminució de l’activitat de recol·lecció, reduint la productivitat de la colònia.
