Els investigadors van entrenar abelles perquè associessin una determinada olor amb una recompensa ensucrada. Algunes van aprendre molt ràpidament, d'altres ho van fer més lentament i algunes gairebé no van arribar a establir aquesta associació. La clau es trobava en l'equilibri entre dues substàncies presents al cervell: l'octopamina i la tiramina. Aquest equilibri químic ja permetia anticipar el comportament de l'abella abans fins i tot que comencés l'experiment.
Però la descoberta va més enllà del món dels insectes. Aquestes mateixes molècules participen també en processos relacionats amb l'atenció, l'aprenentatge i la memòria en els humans. Per això, comprendre com actuen en les abelles podria ajudar a explicar per què algunes persones aprenen més de pressa que d'altres o com es veuen alterats aquests mecanismes en determinats trastorns neurològics.
L'estudi també va revelar que els nivells d'aquests neurotransmissors poden variar segons l'edat de l'abella, la seva funció dins del rusc, l'estat nutricional o fins i tot l'època de l'any. Això suggereix que el cervell de les abelles és molt més flexible i dinàmic del que podríem imaginar.
Aquest treball reforça una idea cada vegada més acceptada per la ciència: malgrat les enormes diferències de mida entre el cervell d'una abella i el d'un ésser humà, alguns dels mecanismes fonamentals que regulen l'aprenentatge i la presa de decisions són sorprenentment similars. Estudiant aquests petits insectes, podem continuar descobrint alguns dels grans secrets del nostre propi cervell.
De vegades, les respostes a les preguntes més complexes sobre la ment humana poden estar amagades dins del cervell d'una abella de pocs mil·ligrams.
Font: Sánchez
Foto: News Arizona
