ABELLA NEGRA
PUNTS A TRACTAR:
Apicultura tradicional a base de bucs de suro. Les abelles es caracteritzaven per ser molt resistents i molt ben adaptades a l’entorn. Els darrers apicultors tradicionals els trobem a la zona dels Pirineus. La idea seria situar històricament aquesta apicultura, quin argot i maneig feien servir. Fer també un especial èmfasi en la climatologia de la zona i la seva inaccessibilitat, fet que explicaria en part, la seva persistència actual i manca de contaminació genètica.
El rol de l’abella en els ecosistemes de Catalunya. Relació especial de l’anatomia de l’abella negra amb la flora autòctona del nostre país. Explicar la seva capacitat de treball, resistència a la climatologia, instint de neteja, agressivitat, capacitat constructora, eixamanada...
Poblemàtica apícola actual. Parlar del fenomen de la hibridació, d’on ve el seu origen i qui la va possibilitar, quin eren els objectius selectius proposats i quin és el balanç de tot plegat: desabellament, poc instint higiènic, ús rutinari de tractaments químics, mala adaptació a la climatologia....
Finalment... el perquè d’una apicultura sostenible, basada en l’abella negra i adoptant tècniques nítidament ecològiques en un territor
i tant massificat i trinxat com és Catalunya. Quines tècniques productives i sanitàries es podrien plantejar per fer les explotacions més rendibles i més profilàctiques. Objectius: qualitat de la mel, reservori de patrimoni genètic, eliminació de productes químics terapèutics, divulgació apícola, recuperació del patrimoni històric apícola, ...
LA IDEA BÀSICA ÉS RETORNAR ALS ORÍGENS PER ESBRINAR QUÈ HEM FET MALAMENT, I COM PODEM ADAPTAR AQUELLA PRAXIS A LA REALITAT ACTUAL
Foto: C. Pradera
.png)