L’avaluació de la població lliure d’A. mellifera se centra en colònies que viuen de manera autònoma, en cavitats naturals o artificials, durant almenys 10 anys, sense dependre de pràctiques apícoles gestionades. L’objectiu és determinar l’estat de conservació i les amenaces que afecten aquestes poblacions.
Estat de conservació
-
A escala de la Unió Europea, la població lliure està classificada com Amenaçada (Endangered), amb una disminució estimada del 56 % durant els últims 10 anys.
-
A escala de tota Europa, la informació disponible és insuficient (Data Deficient) per establir una tendència clara degut a la manca de dades sistemàtiques sobre la supervivència, distribució i densitat de les colònies lliures.
Hàbitats
Les colònies lliures solen instal·lar-se en cavitats d’arbres, murs, estructures artificials i altres refugis naturals dins d’entorns forestals, de matollar, agrícoles o fins i tot urbans.
Amenaces principals
-
Pèrdua d’hàbitat: reducció de cavitats naturals, canvi d’ús del sòl i paisatges homogenis que limiten els recursos florals.
-
Paràsits i malalties: especialment la Varroa destructor, que afecta tant colònies gestionades com lliures.
-
Hibridació i maneig genètic: la introducció de reines i la migració de ruscs gestionats poden afectar la diversitat genètica de les poblacions lliures.
-
Pressions ambientals: agricultura intensiva, ús de plaguicides, canvis climàtics i alta densitat de colònies gestionades a prop de colònies lliures.
Importància ecològica i apícola
-
Les colònies lliures tenen un paper ecològic rellevant com a pol·linitzadors i com a reservori genètic.
-
La seva situació d’amenaça reforça la necessitat de mesures de conservació, com el manteniment d’hàbitats adequats i la protecció de la diversitat genètica.
-
La interacció entre colònies gestionades i lliures ha de considerar-se en la planificació apícola i en programes de conservació.
Aplicacions pràctiques
-
Introduir la conservació de colònies lliures en programes de formació apícola.
-
Fomentar el monitoratge de cavitats naturals i altres hàbitats favorables.
-
Valorar la població lliure com un recurs per a la resistència genètica a malalties i paràsits com la Varroa destructor.
