Arista Bee Research celebra el desè aniversari del seu programa de cria d’abelles resistents a la Varroa destructor, iniciat l’any 2014. Durant aquesta dècada han impulsat un sistema de selecció genètica basat en observar i potenciar el comportament d’higiene sensible a la Varroa (VSH), que permet a les abelles detectar i eliminar la cria infestada per l’àcar.
Orígens del problema de la Varroa
La Varroa va aparèixer als Països Baixos el 1983 i es va escampar ràpidament per les colònies del país. Inicialment, els tractaments acaricides generaven la sensació que el problema estava controlat, ja que després del tractament es veien molts àcars morts als fons de les arnes.
Amb el temps, però, es va confirmar que el dany real provenia de la reproducció de la Varroa dins les cel·les de cria: la femella perfora l’abdomen de la pupa i, a través d’aquesta ferida, diversos virus poden entrar al sistema de l’abella. Moltes abelles naixen ja debilitades o malaltes, i la colònia, si no s’intervé, acaba col·lapsant.
Per què és un problema persistent?
Arista destaca diversos motius:
-
La Varroa no sempre és fàcil de detectar. Els àcars es mouen constantment entre abelles i cel·les, i la simple observació visual sovint no reflecteix la càrrega real.
-
Els tractaments químics tenen limitacions. No eliminen completament el problema víric, poden perdre eficàcia i no ataquen els paràsits dins les cel·les operculades.
-
La climatologia influeix molt. Hiverns suaus, tardors més llargues i períodes de cria continuada permeten que la Varroa es multipliqui amb més facilitat.
El programa d’Arista: 10 anys de selecció
Arista ha establert una xarxa internacional de més de 300 apicultors que col·laboren en la selecció de colònies resistents, realitzant:
-
recomptes d’àcars,
-
proves de cria infestada,
-
selecció i multiplicació de reines amb comportament VSH,
-
participació en inseminació instrumental o control de aparellament,
-
seguiments de colònies durant tota la temporada.
Aquest model, basat en voluntaris i suport tècnic d’equips professionals, ha permès avançar cap a línies d’abelles que mostren una resistència notable a la Varroa, mantenint alhora característiques apícoles útils (prudència, productivitat, capacitat reproductiva i bona adaptació ambiental).
Resultats i aprenentatges principals
Després d’una dècada, Arista ha constatat:
-
La resistència no pot dependre d’un únic tret; cal conservar diversitat genètica per garantir colònies equilibrades.
-
Les línies seleccionades han de provar-se en condicions reals per evitar col·laterals negatius com baixa producció de mel o comportaments indesitjats.
-
Les colònies amb bons nivells de VSH poden mantenir nivells de Varroa molt baixos durant la temporada sense necessitat de tractaments.
Expansió internacional
Arista també ha començat a col·laborar amb institucions apícoles d’altres països, especialment als Estats Units, on la mortalitat anual de colònies ronda el 40%. L’objectiu és transferir la metodologia per accelerar la cria de línies resistents en altres regions.
Noves línies de recerca
Arista està desenvolupant eines moleculars, com ara marcadors genètics relacionats amb el comportament VSH.
L’objectiu és poder identificar reines resistents d’una manera més ràpida i precisa, complementant les proves de camp.
Objectius per al futur
En la pròxima dècada, Arista vol:
-
arribar a un nombre molt més gran d’apicultors “corrents”,
-
facilitar l’accés a reines resistents de diferents races i llinatges,
-
crear una xarxa de cria descentralitzada on cada país tingui grups autònoms,
-
reduir de manera dràstica la dependència dels tractaments químics contra la Varroa.
Conclusió
Arista considera que aquests 10 anys de programa demostren que és possible desenvolupar abelles resistents a la Varroa d’una manera fiable i científicament sòlida. El treball conjunt d’apicultors, investigadors i criadors pot transformar la manera com s’aborda el problema de la Varroa i fer l’apicultura molt més sostenible.
