L’article se centra en les explicacions d’Antonio Nanetti, investigador italià pioner en l’ús de l’àcid oxàlic contra la varroa des dels anys 90, i en com aplicar-lo correctament per aconseguir bons resultats. A Itàlia, on molts apicultors utilitzen aquest tractament per si sol, s’apliquen normalment dos tractaments a l’any, un a l’hivern i un altre a l’estiu, sempre amb l’objectiu de fer-ho quan no hi ha cria. Això s’aconsegueix enjaulant la reina per evitar que pondre ous, la qual cosa permet que l’àcid oxàlic actuï sobre les varroes que viatgen sobre les abelles adultes. Aquest sistema ha demostrat que permet reduir la mortalitat de colònies a nivells comparables a la mortalitat natural.
L’àcid oxàlic és un compost natural que es troba en plantes com espinacs o ruibarbre i és compatible amb l’apicultura ecològica. El seu efecte acaricida prové de la seva alta acidesa: la varroa no tolera solucions àcides. Els primers experiments fets a Itàlia van mostrar que a una concentració del 4,2 % en solució es pot aconseguir una eficàcia molt alta en eliminar varroes forètiques, és a dir, les que estan sobre les abelles. Aquest tractament no afecta les varroes dins de cel·les amb cria operculada, de manera similar a altres tractaments, per això la importància de fer-lo quan no hi ha cria.
Per aplicar l’àcid oxàlic per goteig, es barreja amb una solució de sacarosa al 60 % i s’administren uns 5 ml per panell amb abelles, distribuint la solució en zig-zag de manera perpendicular als panells per assegurar que la barreja contacti amb les abelles i no es perdi. La concentració és clau per a l’eficàcia; solucions comercials amb concentracions més baixes (com 3,5 %) donen resultats inferiors. Si s’administra una dosi massa alta, si bé la mort de varroes augmenta, es pot provocar despoblament de la colònia sense un benefici real per a la salut de les abelles.
Els estudis han demostrat que ni la temperatura d’aplicació ni la humitat de l’entorn tenen un efecte crucial en l’eficàcia del tractament, sempre que la solució no cristal·litzi. Per això és important preparar i usar la barreja al moment, perquè si l’àcid oxàlic cristal·litza o si la sacarosa es degrada formant HMF (hidroximetilfurfural), el tractament pot perdre eficàcia i fins i tot ser tòxic per a les abelles. Per això s’estan explorant excipients alternatius com el glicerol, que permet preparar solucions més estables en el temps amb la mateixa eficàcia.
Un altre punt clau és el enjaulat de la reina: fer-ho durant unes tres setmanes abans del tractament d’estiu permet que tota la cria emergeixi i que quasi totes les varroes estiguin forètiques al moment del tractament, maximitzant la seva eficàcia. Aquest mètode s’ha generalitzat a Itàlia perquè permet que les abelles invernals es preparin amb una baixa càrrega de varroes, millorant la supervivència de les colònies.
També es mencionen diferents formulacions comercials d’àcid oxàlic, com Api-Bioxal, que està registrat i té una formulació adequada per aconseguir una alta eficàcia tant per goteig com per sublimació. Tot i que la sublimació no és menys eficaç, Nanetti adverteix dels riscos associats a la inhalació de microcristalls i de la variabilitat d’eficàcia depenent del sublimador utilitzat.
Finalment, l’article assenyala que l’àcid oxàlic també s’ha mostrat eficient contra altres patògens com Nosema, tot i que amb una eficàcia menor comparat amb tractaments específics per a aquest problema.
