L’informe presenta una diagnosi exhaustiva sobre l’estat, les amenaces i les prioritats d’actuació per garantir la conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya. Aquests insectes —principalment abelles, sírfids, papallones i escarabats— tenen un paper essencial tant en el funcionament dels ecosistemes naturals com en la producció agrícola. Prop del 90% de les plantes silvestres amb flor i el 75% dels cultius alimentaris depenen en major o menor grau de la seva activitat, i a Catalunya més de 100.000 ha de conreus necessiten la seva pol·linització.
La diagnosi constata un declivi generalitzat dels pol·linitzadors, evidenciat especialment en les tendències negatives de moltes espècies de papallones. Tanmateix, hi ha una manca notable de dades en altres grups claus com abelles solitàries, sírfids i coleòpters florícoles. Entre les amenaces principals destaquen: la pèrdua i fragmentació d’hàbitats, l’agricultura intensiva, l’ús de productes fitosanitaris, les espècies invasores, el canvi climàtic i la pressió derivada de l’apicultura intensiva en alguns contextos.
Pel que fa a l’àmbit agrícola, l’informe subratlla la importància econòmica del servei de pol·linització, especialment en cultius dependents com ametller, cirerer, presseguer, pomera, pera, meló, carbassa o síndria. També remarca que els sistemes agrícoles que minimitzen l’ús de plaguicides —com l’agricultura ecològica o la producció integrada— generen menys impacte sobre els pol·linitzadors i contribuyeixen a la sostenibilitat productiva.
La segona part identifica àmbits prioritaris d’actuació per al futur Pla intersectorial de conservació:
-
Millora del coneixement (monitoratge, catàlegs d’espècies, estudis de tendències).
-
Medi agrícola (diversificació de cultius, infraestructura verda, reducció d’ús de fitosanitaris, gestió integrada de plagues).
-
Medi urbà i periurbà (gestió d’espais verds, corredors ecològics, actuacions en infraestructures).
-
Reducció de plaguicides i millora en la traçabilitat i l’avaluació de riscos.
-
Compatibilitat entre apicultura i conservació de pol·linitzadors silvestres.
-
Sensibilització, participació ciutadana i accés a la informació.
Com a conclusió, l’informe remarca que revertir el declivi dels pol·linitzadors exigeix una actuació coordinada, transversal i basada en l’evidència científica, alineada amb les directives europees i estatals, i adaptada a la realitat catalana.
