Imatge: shibreqah.net
Aquest fenomen es compensava amb l'existència de colònies silvestres, doncs eren poblacions que fàcilment eixamenaven i generaven poblacions migratòries que afavorien l'intercanvi de gens entre les variants d'una mateixa espècie d'abelles. Cal doncs afavorir la renovació de reines, tot controlant la seva longevitat i origen genètic.
En l'arrencada primaveral de les colònies és bàsica una alimentació continuada de les nostres joves abelles. Els eixams recollits acostumen a tenir poques reserves, i les pluges continuades i fredes poden esquilmar ràpidament les seves fonts de sucres i proteïnes. L'apicultor ha de ser generós, i buscar productes de qualitat, amb una bona proporció de sucres assimilables i vitamines, aminoàcids i minerals d'alt valor biològic. La nostra inversió es veurà recompensada amb millors rendiments productius de les nostres colònies.
És cert que les abelles treballen la colza de forma massiva i d'ella n'extreuen nèctar i pol·len, però també és cert que la riquesa d'aquestes collites no compensa el desequilibri nutricional que pateixen davant d'uns monocultius que impossibiliten la recol·lecció d'altres pòl·lens amb superior valor biològic.
A més, si hi afegim el perill de pesticides i tot tipus de fitosanitaris presents en aquests cultius, la preuada colza esdevé un maldecap per a l'apicultura sostenible.
Els apicultors estem convençuts de la bondat de les abelles i a vegades no som conscients que la nostra activitat pot ser també perjudicial pel medi ambient. L'arribada massiva de ruscs en una determinada àrea geogràfica pot condicionar la disponibilitat de nèctar i pol·len per a molts altres insectes autòctons i necessaris en les delicades xarxes tròfiques. Ser abellaire vol dir també ser sostenible i no excedir la càrrega ramadera d'un ecosistema.
El pol·len és un aliment molt important per a les abelles i a vegades els apicultors abusen de la seva recol·lecció amb els caça-pòl·lens. Cal que penseu que el pol·len és la font proteica de les larves que estan a punt d'iniciar el camí de la metamorfosi. Un davallada en els seus requeriments plàstics pot conduir a processos de malnutrició i de mort prematura, així com malalties oportunistes com la micosi i la loque americana. Per tant, podeu recollir pol·len però no de forma continuada, o sigui dos dies per tu, dos dies per mi... i vigilar si és o no suficient.
Alguns apicultors es pregunten si les abelles pateixen amb les nevades... la veritat és que no. De fet, la majoria d’animals són molt resistents al fred i són capaços de resistir llargs períodes de baixes temperatures, només cal una condició: un bestiar ben gras. Sigui com sigui, els greixos seran reservoris energètics a llarg termini i les abelles seran capaces de convertir el rebost mel·lífer de glúcids immediats en lípids futuribles, tota una garantia per arribar en condicions a la propera primavera.
Ja comença un nou any i com cada gener-febrer cal actualitzar els censos dels nostres ramats d’abelles. Aquest any però, hi ha la novetat del GTR (Gestió Telemàtica Ramadera), una aplicació on-line del Departament d’Agricultura i Ramaderia que et permetrà actualitzar censos sense necessitat d’assistir personalment a la teva oficina comarcal. L’actualització obligatòria continua essent com a mínim un cop l’any, però la versió telemàtica ho farà tot molt més fàcil. Bona feina!!!
La lluita contra la Vespa velutina cal que combini sempre dos elements: per una banda els xarops i per l'altra els protectors de trescadors. Pel que fa als xarops, la barreja de suc de nabius i cervesa negra sembla ser la millor de totes. Per altra banda, els protectors buscaran donar espai de vol a les abelles, evitant així el col·lapse del trescador i la inactivitat de les recol·lectores.
Les abelles solitàries elaboren caus en estrats argilosos. Aquests nius de fondària escassa, tenen una cambra en el seu tram final, on es dipositaran un o pocs ous a fi de perseverar en la continuïtat de l’espècie. Realitzada la posta i assegurada la seva alimentació post-eclosió, els orificis seran bloquejats amb una mica de fang premsat.
Els borinots, bagots, bagarros, bufaforats… i tots els noms del món (Bombus terricola) ... un meravellós insecte, de cos pilós, capaç de treballar incansablement tot i el fred que fa en un dia com avui. Increïbles i necessaris, doncs la seva tasca pol·linitzadora és insubstituïble. Sovint quan els observo, no puc resistir la temptació d’acaronar-los i gaudir per uns instants del seu exquisit pelatge. Ells, nobles i determinats, mai buscaran la confrontació, canviant de flor en un sorollós vol.
