BOLA DE CALOR CONTRA VELUTINA

 
La Vespa velutina nigrithorax, coneguda com a avispa asiàtica, és una espècie invasora que ha colonitzat el nord d’Espanya i representa una amenaça greu per a les abelles mel·líferes i per a l’equilibri ecològic. Segons investigadors de la Universitat de Vigo, la seva pressió sobre les colònies d’abelles no ha disminuït: la velutina mostra una activitat continuada durant gairebé tot l’any, una adaptació que li permet explotar l’entorn atlàntic. 

Amb cinc o més vespa asiàtiques a l’entorn d’una colmena, el risc per a les abelles ja és “significatiu”; si n’hi ha deu o més, les abelles deixen pràcticament de sortir a buscar menjar (“forrajeig”), cosa que compromet greument la viabilitat de la colònia. A més, hi ha un canvi en el patró estacional d’activitat de la velutina: el pic d’activitat es veu ara en setembre-octubre, mentre que abans era a l’estiu. Aquest fet té implicacions per a la gestió sanitària i de seguretat, ja que coincideix amb activitats com la neteja de boscos o les podes, quan hi ha més risc de contacte entre humans i aquests insectes.

Les abelles tenen algunes defenses: una és crear “boles de calor”: s’ajunten al voltant de la velutina i fan pujar la temperatura fins a uns 46 °C, un mecanisme que pot matar l’invasora. Però, malgrat això, la velutina no té depredadors naturals en el nou hàbitat, cosa que li dona un avantatge clar. 

Pel que fa al control de la plaga, s’apunta que les colònies ben alimentades (amb aliment suplementari) tenen més possibilitats de resistir la pressió depredadora.També s’han estudiat trampes (i altres mètodes) per atrapar-la: no totes són igual de selectives i n’hi ha algunes que capturen altres insectes que no són objectiu, de manera que no són una solució ideal si s’utilitzen de forma massiva. 

A més, hi ha interès creixent a extreure el seu verí de manera no invasiva, utilitzant un dispositiu de “electroestimulació” en el niu per obtenir-lo sense haver de destruir-lo. Això permet analitzar el seu perfil bioquímic i estudiar possibles aplicacions biomèdiques del verí.

Finalment, els experts reclamen una estratègia integrada de control: combinar l’eliminació de nius, la recerca científica, l’educació ambiental i una gestió coordinada entre apicultors i administracions.

Font:
Agència SINC La avispa asiática devora colmenas, rompe el equilibrio natural y amenaza la salud